dilluns, 12 de desembre del 2016

Valoració d'existència

Valoració d’existències

Les existències se valoraran segons el seu valor d’adquisició o valor de transformació.
La valoració per adquisició s’introduirà el preu de compra, els descomptes que ens han fet i les despeses en que s’ha ocorregut.
Exemple:
El nostre restaurant compra 100 kg de patates monalisa a 0,9 €/kg directament al pages. Com hem comprat un volum superior a 50 kg, ens descompten un 5%.
En el transport hem gastat 10 € i els 2 caixons tenen un preu de 5 €/CU, si no els tornam.
+ Preu: 100 kg x 0,9 €/kg = 90 €
- descompte    90€ x 0,05 = 4,5 €
+ transport                           10 €
+ caixons                             10 €
                                               105,5 €
Si les patates les elaboram i abans de vendre-les les tenim emmagatmades dins el congelador, aquestes tindran una valoració de:
100 kg de 105,5 €
+ costos directes (má d’obra, olis, electricitat...)  50 €
+ costos indirectes (lloguer, amortitzacions,...)  20 €
Cost de transformació o producció                    175,5
Les existències varien amb el temps i els cost d’aquisició o transformació necessitam valorar el conjunt. Si les existències tenen el mateix valor es fàcil, però el preu de les existències varia amb el temps.
 Mirau aquest video 

En quins casos és adeqüat aplicar el mètode FiFO? Que significa l'acrònim?
Prepara unaTaula . A classe intentarem fer el següent exercici mitjançant el mètode FIFO
 Exercici
Ets l'encarrega del magatzem i apareixen aquestes situacions. 
A l’inici de l’exercici tenim 150 kg de patates monolisa a 1 € /kg
el dia 10 de gener transformam 45 kg de patates
el dia 15 de gener transformam 30 kg de patates
el dia 20 de gener el pagès ens fa una oferta a 0,8 €/kg si compram 200 kg.
El dia 30 de gener consumim 100 kg en unes noces.
El dia 3 de febrer consumim 50 kg en un sopar.
El dia 10 de febrer tornam a fer unes compres de 200 kg a 1,5 €/kg
el dia 11 de febrer tiram 50 kg per una fuga d’aigua que ha tudat les patates.

Amb el Preu mitjà ponderat calculam el cost cada vegada que tenim una nova entrada

dilluns, 5 de desembre del 2016

Tema 4. El pla d'aprovisionament

El Pla d'aprovisionament
És la funció empresarial mitjançant la qual l'empresa es proveeix de tot el material necessari per al seu funcionament, amb el menor cost possible, just a temps
Objectius

Continguts
Objectius de la funció d’aprovisionament de l’empresa.
Els proveïdors: procés de recerca, avaluació i selecció.
Tècniques de negociació i comunicació.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Establir els objectius i les necessitats d’aprovisionament.
1.1. Dissenya una planificació de les necessitats d’aprovisionament de l’empresa.
2. Dur a terme processos de selecció de proveïdors analitzant-ne les condicions tècniques.
2.1. Identifica els diferents tipus de documents utilitzats per intercanviar informació amb proveïdors.
2.2. Utilitza diferents fonts, en línia o no, per cercar proveïdors.
2.3. Relaciona i compara les diferents ofertes de proveïdors utilitzant diferents criteris de selecció i explica els avantatges i inconvenients de cada una.
3. Planificar la gestió de les relacions amb els proveïdors aplicant tècniques de negociació i comunicació.
3.1. Coneix tècniques de negociació i comunicació.
3.2. Reconeix les diferents etapes en un procés de negociació de condicions d’aprovisionament.

Gestió de l'aprovisionament

  1. Gestió de comandes: selecció de compres, especificació de les necessitats de l'empresa, la recerca de proveïdors, la realització de la compra i la recepció de la mercaderia
  2. Gestió de estocs: determinar els nivells d'estocs adequats per al funcionament de l'empresa. S'hi desenvolupa la determinació del moment i la quantitat de cada comanda i la valoració de les existències guardades als magatzems.

Procés de compra

Situacions en la compra :
  1. Primera compra: adquisició per primera vegada d'un bé o servei. Manca d'experiència: valorar el procés amb detall
  2. Recompra: Adquisicions periòdiques de productes o serveis habituals . Es pot produir una revisió de l procés de compra .

Planificació de les compres

  1. Anàlisi de les necessitats
  2. Especificació dels productes (fitxa del producte)
  • Característiques tècniques
  • Quantitat necessària
  • Termini màxim de recepció
  • Estàndard de qualitat
  • Preu orientatiu
  1. Recerca i selecció de proveïdors
  • sol·licitar ofertes
  • Avaluar les diferents alternatives
  • Atributs del producte: Especificacions tècniques, estàndards de qualitat, nivell de servei de postvenda i preu
  • Condicions de compravenda: termini de lliurament, forma i cost del transport, forma de lliurament i possibilitats de flexibilitzar les comandes.
  • Atributs del proveïdor: prestigi, experiència i fiabilitat. S'elaborarà un quadre comparatiu i s'escull l'oferta amb més avantatges.

Negociació comercial


    Una vegada valorats i se n'hagi seleccionat un o dos de proveïdors a l'espera de l'oferta definitiva. En el cas de la compravenda, els distribuïdors marcaran el nostre marge comercial.
    Càlcul del marge comercial.
    Document: Comanda.
    Es pot realitzar un contracte de compravenda.   

divendres, 18 de novembre del 2016

TRÀMITS PER CREAR UNA EMPRESA

Tràmits de posada en marxa de l’empresa

La posada en marxa requereix una sèrie de tràmits jurídics i administratius que poden dividir en dos tipus:
  • 1.       Relatius a l’adopció de la personalitat jurídica. (no són necessàries en el cas de empresaris individuals o persones físiques)
  • 2.       De generals de posada en marxa: totes les empreses però diferents segons la forma jurídica.

1.   Adopció de la personalitat jurídica

Per ordre cronològic:

1.     Certificació negativa del nom

Acreditació que el nom elegit per la societat no coincideix amb un altre ja existent per a una altra empresa
1.       Registre Mercantil Central (http://www.rmc.es/Home.aspx)
2.       Registre Central de Cooperatives (Ministerio de Empleo y Seguredad social)
Es presenta un nom i 2 més per si es cau. 
Es resol en una setmana dura 2 mesos o 4 mesos per a les cooperatives (renovable)

2.     Qualificació

Només per a les societats d’economia social i és una certificació que el projecte d’estatuts s’ajusta a la llei.
Conselleria de Treball
Necessitam els estatuts, assemblea constituent i una relació dels promotors. 

3.     Escriptura pública de constitució

Els fundadors manifesten la seva voluntat de constituir la societat segons els estatuts que han redactats.
Notaria

4.     Liquidació de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

Correspon a un 1% sobre el capital social
Delegació Territorial del Departament d’Economia i Finances
Abans de 30 dies després de l’atorgament de la escriptura pública de constitució
Presentar l’Escriptura pública de constitució

5.     Sol·licitud del codi d’identificació fiscal

Agencia tributària
30 dies hàbils comptats a partir de la data d’atorgament de l’escriptura pública de constitució.

6.     Inscripció al registre corresponent 

Registri mercantil corresponent al domicili de la societat. 

1.   Tràmits general de posada en marxa

http://www.ventanillaempresarial.org/opencms/opencms/es/oficinasVUE/Baleares/
En cas de  necessitar la persona jurídica, s’han realitzat els tràmits anteriors. Una vegada fets, tenim els tràmits per la posada en marxa.

1.     Agencia tributària

                         1)    Alta de l’impost d’activitats econòmiques (IAE)

10 abans del inici de l’activitat .
DNI o CIF

2)    Declaració Censal

Declaració per formar part del cens fiscal d’empresa. Per inici o per modificació o de cessament de l’empresa
Abans del inici de l’activitat

3)    Presentació de llibres de comptabilitat

Davant hisenda els llibres obligatoris del IVA dels professionals i empresaris individuals en règim d’estimació directa simplificada.
Entre el tancament del període impositiu i la finalització del termini de presentació de declaracions per IRPF
Model de l’Agencia Tributària

2.     Ajuntament

  •   Llicències d’activitats i intal·lacions (llicència d’obertura)

Demostració que les instal·lacions s’ajusten a les normatives urbanístiques i d’higiene
Taxa
Memòria i plànols
Activitat qualificades
Afeccions a l’edificació
Projecte visat de tècnic competent

  •     Llicència d’obres
  • Alta en la taxa de residus
  • Canvi de titularitat o d’activitat

3.     Tresoreria Territorial de la Seguretat Social


  • Inscripció de l’empresa a la Seguretat Social
  • Alta en el RETA : socis administradors de les societats mercantils i de forma voluntària als socis cooperativistes. 30 dies des de l’inici.
  •  Alta del treballadors en el règim general de la Seguretat Social.

4.     Delegació provincial de treball (Direcció General de Treball, Economia Social i Salut Laboral)

  •  Comunicació d’obertura del centre de treball


5.     L'obligació d'efectuar la comunicació incumbeix a l'empresari, qualsevol que sigui l'activitat que realitzi. 

Altres tràmits (segons activitat) a la respectiva Conselleria.

dimarts, 15 de novembre del 2016

FITXA EMPRESA

 1.Resum del projecte

Objectiu: presentació de la futura activitat als possibles: socis, inversors i entitats públiques.
Contingut: explicar en què consisteix el negoci d'una forma clara i concisa, evitant generalitats i llenguatge excessivament especialitzat en un camp concret.

1.1.Descripció del negoci: quina activitat faré?

- Objectius principals a llarg i mig termini
- Quina estratègia es farà servir
- Quina serà la gamma de productes / serveis.

1.2.Mercat a qui va dirigit

- Estimació de la demanda
- Anàlisi de suficiència
- Demostrar la viabilitat

1.3.Competència

- definir competència i enumerar els possibles competidors.
- característiques de la competència
- factor diferenciador respecte a la competència.

1.4.Localització de l'empresa.

- on s'ubicarà l'empesa (requisits d'ubicació i dimensions de l'empresa.

2.Projecció del futur

- Els inversor cercaran un rendiment a curt i llarg termini, quines són les previsions basades en dades objectives? Realitzar el cash flow (cobraments i pagaments)
- Com anam a finançar aquest creixement?
- Quin seran el rendiment esperat del negoci?

2.1.Riscs

- anàlisi realista dels riscs que pot assumir que indica el seu assoliment i com fer-les front.
- demostrar la capacitat dels promotors per treure endavant el projecte.

2.2.Maquinària i altres

- fer una relació de tot els actius necessaris per dur a terme l'activitat

2.3.Evolució del projecte

Realitzar un anàlisi DAFO sobre les tendències del futur i les diferents estratègies segons els diferents escenaris.
Com va sorgir la idea de crear un negoci?
Passes seguides fins a la posada en marxa
Problemes que s'han plantejat fins a la formalització i les seves solucions.

2.4.Presentació dels promotors

En aquest apartat demostrar que teniu un equip equilibrat, amb seguretat i experiència.

2.5.Àrea jurídic i fiscal

Farem referència als aspectes legals que afecten a la constitució de l'empresa i a la seva activitat diària.

a)Forma jurídica

El projecte empresarial pot adquirir la forma de persona física o jurídica.
Indicar la forma jurídica elegida, argumentar la raó de l'elecció i detallar la tramitació necessària i el calendari
Es tracta d'especificar el procés d'anàlisi que s'ha dut a terme per adoptar una forma jurídica en detriment d'un altra, incidint especialment en les despeses de constitució, el procés de tramitació i el calendari de legalització.

b)Obligacions fiscals, laborals i permisos

Crear un societat mercantil comporta la realització d'un sistema de tràmits que reflexen el fet jurídic de creació d'una societat amb personalitat pròpia.
Per crear la empresa hem d'efectuar una sèrie de tràmits que han de ser seqüenciats.

2.6.Balanç de situació

Enumerar els equips i altres actius i valorar-los econòmicament.
Realitzar un balanç de situació de la nostra empresa una vegada estigui en funcionament.


dimarts, 8 de novembre del 2016

Prova escrita

Cas pràctic: Cola cao i Nocilla.

Nutrexpa fou una empresa catalana del sector de l'alimentació, va ser fundada per dues famíles Ventura i Ferrero fins a la seva divisió. Entre els seus productes més populars hi ha: Cola CaoNocilla, la mel Granja San Francisco, la xocolata Paladín, els batuts Okey, el pastisset Phoskitos i els patés de La Piara. L'empresa fou fundada el 1940 al barri barceloní de Gràcia i comercialitzava els seus productes a EspanyaPortugalXile i la Xina.
A Espanya Cola Cao acapara el 60% de les vendes de cacao soluble enfront del 25% de Nesquik. No obstant això, per a gustos els països i, si ens anem a Suïssa, la cosa canvia. Allí el cacau de Nestlé arriba al 58% de les vendes, mentre que el Cola Cao es queda darrere amb tan sol un 32%.
Segons la pròpia web actualment produeixen uns 40 milions de quilos anuals, és a dir, gairebé un quilo anual per espanyol.
Nutrexpa, va facturar en 2013 un total de 569 milions d'euros i va emprar a més de 1800 persones. Actualment, Idilia foods:
Patrimoni Net                   291.743.721 €
Vendes                              368.790.603 €
Resultat Exercici                 73.051.400 €
EBITDA[1]                          12.059.861 €
A diferència del Cola Cao, la Nocilla va ser una adquisició.  A la fi dels anys 1960, el grup Starlux (actualment gallina blanca) es va inspirar en un producte del grup italià Ferrero, la crema untable Nutella, per elaborar el seu propi producte per al mercat espanyol. La massa de Nocilla té un terç menys de pasta d'avellanes que Nutella.
El primer eslògan de Nocilla va ser Què merendilla!.  Per donar-se a conèixer entre els joves, Nocilla va patrocinar campaments esportius, esdeveniments infantils i va apostar fortament per la publicitat. D'aquesta manera, Nocilla es va situar com a principal marca en el seu sector.
En 1997 els accionistes de Starlux van vendre la signatura al grup Knorr, que més tard va passar a les mans de la multinacional anglo-holandesa Unilever. Cinc anys després, els propietaris varen vendre la marca al Grup Nutrexpa, coneguda per ser el fabricant del Cola Cao. Sota la seva gestió, Nocilla va llançar nous sabors i altres productes.
S'han realitzat edicions especials dels tassons de Nocilla, dissenyats per Rosario Flores, Vicky Martín Berrocal, Agatha Ruiz de la Prada o Victorio & Lucchino entre uns altres.
Historial
El 1946 es registra i surt al mercat Cola Cao, el producte estrella de Nutrexpa.
El 1957, Nutrexpa inaugura una nova factoria al carrer Lepant de Barcelona. El 1962 la companyia inicia campanyes publicitàries a la televisió.
La companyia comença la seva fase d'expansió: el 1964 adquireix l'empresa competidora Phoscao, fabricant de cacau soluble. El 1970 adquireix l'empresa Galletas Paja, a Riudarenes (Girona), introduint-se, d'aquesta manera, al sector de la pastisseria i brioixeria.
El 1972 l'empresa mitjançant la marca Cola Cao es converteix en patrocinador olímpic en els jocs de Munich 72. Cola Cao comença així una llarga història com a "aliment olímpic".
El 1979 l'empresa construeix una nova fàbrica a Parets del Vallès (Barcelona), on se situa el magatzem general de distribució per a tota Espanya.
El 1980 l'empresa crea la seva primera filial en l'estranger, més concretament a Xile, dedicada a la fabricació del seu producte principal, el Cola Cao. Després d'aquesta primera filial se'n succeiran d'altres a l'Equador, Polònia, Xina i Rússia.
El 1989 Nutrexpa s'introdueix decididament al mercat xinés : inicia la producció de Cola Cao a la Xina. No obstant això, Idilia va decidir abandonar Xina després de 25 anys.  Va vendre la seva planta i el negoci que tenia al mercat xinès al grup Liwayway Holdings, centrat en la producció de begudes, patates fregides, caramels i aperitius.
Gao Li Gao, que en xinès significa Alt Feliç Alt, va ser la marca triada per Nutrexpa a la fi dels anys 80 per comercialitzar en el gegant asiàtic el popular cacau en pols espanyola, del que va llançar tot tipus de varietats amb sabor a maduixa, vainilla, plàtan, taronja i préssec per adaptar-se als gustos locals. No obstant això, amb els anys, Gao Li Gao ha anat allunyant-se del negoci original i s'ha convertit, fonamentalment, en una marca de pastelitos, galetes i tot tipus de snacks, de manera que les vendes de cacau en pols a Xina amb prou feines generen el 25% del negoci local.
Encara que exporta a uns 30 països, Idilia concentra pràcticament tot el seu negoci a Espanya. Xile -on té una planta de Cola Cao amb un soci local- i Portugal són els seus majors mercats internacionals.
1992: nova fita olímpica: Cola Cao és aliment olímpic a les olimpíades de Barcelona'92.
L'any 2002 Nutrexpa s'introdueix al mercat de Crema de Cacau amb una marca capdavantera: adquirint Nocilla i Mesura al grup angloholandès Unilever.
El 2003 s'inaugura la nova fàbrica de La Piara, a Manlleu (província de Barcelona), la més moderna planta industrial europea especialitzada en patés.
L'any 2008 Nutrexpa adquireix al grup SOS el negoci de galetes Cuétara per 215 milions d'euros.
L'any 2012 va adquirir les galetes de la marca Artiach.
El 2014 tancà la seva planta a Palència mitjançant un ERO que afectà als 67 treballadors de la planta dedicada a la producció dels batuts Okey i el Cola Caou per endur. Només set treballadors es van acollir a la recolocació en una altra planta del grup.
El 2015 Nutrexpa fou dividida en dos grups cadascuna d'ells controlada respectivament per les famílies Ventura i Ferrero, que ja alternaven des del 89 la presidència de Nutrexpa en períodes alternatius de quatre anys. Una d'aquestes empreses controla la branca de derivats del cacau (Okey, Cola Cao, Nocilla i Paladín...) i l'altra les branques de galetes i altres derivats alimentaris (Cuétara, Artiach, La Piara, Granja San Francisco, Phoskitos, Aneto...). Aquesta divisió fou consumada al gener del 2015 creant-se les dues empreses la societat mercantil Idilia Foods (família Ferrero), que es quedà la secció de derivats del cacau; i Adam Foods (família Ventura); amb les marques de galetes i altres derivats alimentaris. en aquell moment la plantilla conjunta era d'unes 1.900 persones.



Preguntes
1)Creus que Idilia Foods presenta les caractarístiques d’una empresa? Argumenta la teva resposta.
2) quina oferta comercial té la companyia?
3) Defineix el tipus d’empesa segons les seves característiques?
4) quines característiques té el seu entorn general?
5) quines característiques té el seu entorn específic?
6) Uneix amb fletxes:
Missió

·         Unos altos estándares para nuestros productos buscando la máxima calidad e inocuidad alimentaria. Tomando como referencia las normas UNE- EN ISO 9001 e UNE- EN ISO 22000.
Visió

·         construir marcas líderes y poner al alcance de los consumidores los mejores productos, guiados siempre por nuestro compromiso ético de calidad. Para ello, buscamos la excelencia a través de:
Objectius

·         aportamos el mejor sabor cuidando los perfiles nutricionales de nuestros productos, con la vocación de estar al lado de nuestros consumidores y seguir alimentando generaciones día tras día.

7) Segons d’estratègies d’en Porter,  Quina estratègia fa servir l’empresa?  Argumenta la resposta
8) Consideres que és una empresa líder, reptadora  o seguidora? Argumenta la resposta.
9) El que abans era una única empresa es va dividir en dues? Explicar aquest fet i quines raons poden haver estat per triar aquesta divisió. Agafar com a model explicatiu el que hem vist a classe.
10) A l’any 2003 es va inaugurar la fàbrica en Manlleu. En la localització geogràfica, quins factors consideres que han estat més important al moment d’aquesta tria.



[1] En finances, EBITDA (acrònim de Earnings before interest, taxes, depreciation and amortization; Beneficis abans d'interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions) és una mesura del benefici que pretén mesurar la rendibilitat econòmica d'una empresa a fi de posar en relleu el benefici generat per l'activitat purament operativa d'aquesta.

divendres, 4 de novembre del 2016

L'empresa i l'organització

A les empreses es necessari l'organització per a obtenir el millor resultat.  La combinació dels factors genera una relació entre ells que conformen un sistema complex de funcions i tasques


L'empresari legalment té les següents capacitats:
  1. organitzar l’empresa
  2. dictar ordres i instruccions en l’àmbit de la prestació de serveis
  3. controlar que s’estan complint les seves ordres i instruccions
  4. Poder disciplinari: sancionar el treballador, però sempre per fets prèviament recollits per escrit i amb la sanció descrita per a aquests casos. La sanció pot ser suspensió de sou i feina fins acomiadament disciplinari. Mai es pot sancionar amb l'eliminació de sou o vacances.
    Com podem organitzar?   Els  criteris per a determinar les relacions entres els membres i les seves funcions són la jerarquia i la divisió del treball.
    En aquest sentit, si només tenim en compte:
  • la jerarquia: tenim un model simple lineal o jeràrquic.
  • La divisió del treball: tenim un model simple funcional (basat en la especialització)
A partir d'aquests models simples podem construir models complexos:
  • mixt lineal – funcional (ambdós criteris)
  • divisions: productes, mercats, funcions...
  • matricial. En el qual tenim una doble entrada funcional - divisió




L'organigrama

    És la representació gràfica de l'estructura formal de l'empresa, que assenyala els diferents càrrecs, departaments, jerarquia i relacions de suport. 

Exercici:


  1. Construïu una seqüència d'organigrames des d'un simple a un complex, afegint relacions i criteris de divisió.
  2. Creus que hi ha una relació entre la mida d'una empresa i el model d'organització?
  3. Si és així, com és aquesta relació?