dilluns, 20 de febrer del 2017

Treball en grup 2 Avaluació

DOCUMENTACIÓ I TRÀMITS PER POSAR EN MARXA L’EMPRESA
1.       Identifica els diferents tràmits legals necessaris per posar en marxa un negoci i reconeix els organismes davant els quals s’han de dur a terme aquests tràmits
2.       Valora la importància de complir els terminis legals per dur a terme els tràmits i crear el negoci (periodització)
EL PLA D’APROVISIONAMENT
1.       Dissenya una planificació de les necessitats d’aprovisionament de l’empresa.
2.       Fitxa de producte
3.       Receptes i estimació de les necessitats amb un setmana vista (7 dies)
4.       Producte estrella fer la gestió d’estoc
GESTIÓ COMERCIAL I DE MÀRQUETING A L’EMPRESA
1.       Analitza el procés de comercialització dels productes o serveis de l’empresa.
2.       Explica les característiques dels clients potencials de l’empresa i identifica el comportament dels competidors d’aquesta empresa. (diferenciar entre el clients potencia i objectiu)
3.       Aplica processos de comunicació i habilitats socials en situacions d’atenció al client i en operacions comercials.
4.       Fa una previsió de vendes a curt i a mitjà termini emprant un full de càlcul.
5.       Reflexiona sobre les diferents estratègies de preus que s’han de seguir tenint en compte les característiques del producte o servei i argumenta sobre l’establiment del preu de venda. (sistema de preus)
6.       Elabora un pla de mitjans en què descriu les accions de promoció i publicitat per atreure els clients potencials, amb especial referència a les accions per a dispositius mòbils i Internet. (comunity manager)
7.       Valora i explica els diferents canals de distribució i venda que pot emprar l’empresa (punt de venta)
GESTIÓ DELS RECURSOS HUMANS
1.       Avalua les necessitats de l’empresa i analitza i descriu els llocs de feina.
2.       Identifica les fonts de reclutament i les diferents fases del procés de selecció de personal.
3.       Reconeix les obligacions administratives de l’empresari davant la Seguretat Social.
4.       Analitza els documents que provenen del procés de retribució del personal i les obligacions de pagaments. (nòmina)

Presentació dels treballs
·        Equip el bon cafè (24/febrer)
·        Equip Marmotte (6/ març)
·        Equip Inversa (3 /març)


S’haurà de presentar una còpia en paper de la presentació. 

dimarts, 14 de febrer del 2017

Gestió comercial i de màrqueting a l’empresa

Objectiu
es desenvolupa el procés comercial i el pla de màrqueting, s’analitzen els perfils dels clients i les tècniques d’atenció al client i es detallen les diferents accions sobre les quatre variables del màrqueting: descripció del producte, determinació del preu, selecció del canal de distribució i desglossament de la promoció.
Continguts
Procés de l’activitat comercial de l’empresa.
Perfil de clients.
Tècniques d’atenció al client.
Previsió de vendes.
El pla de màrqueting:
Productes i serveis de l’empresa. Gamma, línia, marca, diferenciació del producte.
Política de preus. Factors que influeixen en el preu i estratègies per determinar-lo.
Polítiques de promoció i comunicació.
Canals de distribució.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Desenvolupar la comercialització i el màrqueting dels productes o serveis de l’empresa.
1.1. Analitza el procés de comercialització dels productes o serveis de l’empresa.
1.2. Explica les característiques dels clients potencials de l’empresa i identifica el comportament dels competidors d’aquesta empresa.
1.3. Aplica processos de comunicació i habilitats socials en situacions d’atenció al client i en operacions comercials.
1.4. Fa una previsió de vendes a curt i a mitjà termini emprant un full de càlcul.
2. Fixar els preus de comercialització dels productes o serveis i comparar-los amb els de la competència.
2.1. Reflexiona sobre les diferents estratègies de preus que s’han de seguir tenint en compte les característiques del producte o servei i argumenta sobre l’establiment del preu de venda.
3. Analitzar les polítiques de màrqueting aplicades a la gestió comercial.
3.1. Elabora un pla de mitjans en què descriu les accions de promoció i publicitat per atreure els clients potencials, amb especial referència a les accions per a dispositius mòbils i Internet.
3.2. Valora i explica els diferents canals de distribució i venda que pot emprar l’empresa.

Pla de marqueting
Document que fixa l’estratègia de marqueting de l’empresa i que determina la seva forma i el seu cost d’aplicació. El seus apartats són:
Descripció del producte o servei
El projecte cerca cobrir una necessitat básica i ampliada.
Resultat d'imatges de necessitat basica i ampliada del client
Descripció del producte o servei
1.    Tipus de productes i atributs principals
2.    Característiques tècniques que ha de presentar
3.    Elements que el formen i accesoris que el poden millorar
4.    Necessitats que cobreix i de quina forma les satisfà
5.    Existència de productes substitutius i complementaris
6.    Normativa legal que afecta a la seva producción i comercialització

Un cop desenvolupada la idea del nou producte, es el momento de tirar-lo endavant
Descripció del mercat
1.    Descripció de l’entorn social, econòmic i polític
2.    Quantificació i localització de la demanda
3.    Determinació dels hàbits de consum
4.    Descripció de les possibilitats d’aprovisionament
Caracterització de la competencia
Elecció de les estratègies del màrqueting –mix
Cost, avaluació i control
Criteris d’avaluació:
1. Desenvolupar la comercialització i el màrqueting dels productes o serveis de l’empresa.

1.1. Analitza el procés de comercialització dels productes o serveis de l’empresa.

Estudiar el cicle de vida del producte.
En l’etapa de llançament tenim que:
1.    Concepció del producte
2.    Desenvolupament tècnic: anàlisi dels costos internes segons les característiques del producte
3.    Valoració comercial del producte: proves de producte (envasos,...) i prova de mercat.
4.    Llançament comercial: Marqueting operatiu (marqueting mix)


1.2. Explica les característiques dels clients potencials de l’empresa i identifica el comportament dels competidors d’aquesta empresa.

Descriure el tipus de clients.
Clients potencials, objectiu i reals.
Competència.
Quantificar el nombre de clients. Espai de referència i atributs.

1.3. Aplica processos de comunicació i habilitats socials en situacions d’atenció al client i en operacions comercials.

1.4. Fa una previsió de vendes a curt i a mitjà termini emprant un full de càlcul.



El preu és el valor monetari d’un producte que iguala la satisfació del comprador amb la rendibilitat del venedor. Per fixar  el preus:
Anàlisi dels objectius estratègics de l’empresa. Per exemple: supervivència, creixement , lideratge,...
Valoració dels elements condicionants.
1.    El marc legal (preus màxim o mínims)
2.    El nivell de competencia i ubicació.
3.    L’estructura de la demanda
4.    L’etapa del cicle de vida del producte
5.    Estructura dels costos de producció
6.    La situació socioeconòmica
7.    Productes substitutius i complementaris

Elecció del procediment de fixació de preus
1-    Basats en el cost tenim dos tipus:
Cost més marge: es calcula el cost unitari del producte i s’aplica el marge comercial.

Preu unitari = Cost unitari x (1 + marge(%))

Preu objectiu. Determina el preu necessari per obtenir un benefici determinat.

P = cost variable unitari + (CF +B/Q)

2-    Basats en la competència
Es fixa el preu en funció de la competència. Aquest pot ser similar, primat (superior) o descomptat (inferior)

3-    Basats en els clients (recorda els preus són comparatius)
Preus diferenciats: tenim per a un mateix producte els preus són diferents segons el tipus de clients.
Exemples:
Preus amb descompte
Ofertes
Rebaixes
Preus ètics
Preus psicològics: es fixa el preu en la percepció que la demanda té del producte.
Preu habitual: el preu no es mou sinó la qualitat del producte
Preu rodó: S’arrodoneix cap a munt, intenta donar imatge de producte
Preu imparell: es posen decimals per tal que el preu no sigui rodó. Transmet la sensació de més barat.
Preus per línies de productes: es fixa per a tots els productes d’una línia en compte de producte a producte.
Preu de paquet. El preu conjunt és més baix que la suma de les parts.
Preu de producte captiu. Es fixa un preu molt baix a un producte associat a un altre, estimulant la demanda del segon.
Preu únic: el mateix preu per a tots els productes de la línia. 

Distribució
La distribució té com a objectiu posar a disposició de l’usuari la quantitat de producte necessària en el lloc adequat i en el temps just.
Canals de distribució o intermediaris (agents comercials, majoristes o minoristes)
Tipus de canals
Segons el nombre de intermediaris: directe, curt, llarg o molt llarg.
 Comunicació
Totes les activitats que preten transmetre informació del venedor al comprador referent al producte o a l’empresa per estimular la demanda.
Directe: Venda personal i Màrqueting directe
Indirectes: Publicitat (segons el mitja que fèiem servir)
Relacions publiques
Merchandising. Conjunt d’accions de marqueting que publicita els productes en el propi punt de venta

Atenció al client. 

dilluns, 13 de febrer del 2017

Fonts de la noticia


Jorge
Font: El Pais
Resum: Gas natural ha presentat un nou programa d'atenció a la pobresa energetica a niveel nacional, amb l'us de 4,5 milion d'euros i afegeixen una nova linia telefonica d'atenció al client.
Referencia: economia.elpais.com/economia/2017/01/31/actualidad/1485878637_916028.html


NOM: Paula
FONT: El País
RESUM: El Tribunal Supremo reduce la multa a 5,3 millones a Iberdrola por las irregularidades en el traspaso de clientes.
LINK: http://economia.elpais.com/economia/2017/02/09/actualidad/1486645236_206581.html



NOM: Josep
FONT: El País
RESUM: Gas natural ha obtingut menys beneficis (10,3%), no obstant, aquest baixos beneficis ja estaven previstos.
REFERÈNCIA: economia.elpais.com/economia/2017/02/08/actualidad/1486544353_973327.html

Antoni
Font: El País
Resum: La CSN (Comisión de Seguridad Nuclear) a valorat de forma positiva la reapertura de la central nuclear de Santa María de Garoña. Igualment les propietàries Iberdrola i Endesa no estàn segures de la seva reapertura.
Link: http://politica.elpais.com/politica/2017/02/09/actualidad/1486664047_487697.html


NOM: Fernando
FONT: El País
RESUM: Estudi sobre la pujada del preu en l'electricitat, que com a conseqüència de les darreres polítiques aplicade, alcanÇa màxims històrics.
LINK: http://economia.elpais.com/economia/2017/01/18/actualdad/1484731651_624269.html

NOM: Sergio


Esta noticia pertenece al diario “El País” del día 18/01/2017 y la podemos encontrar en el apartado “Economía”.



He escogido esta noticia ya que nos explica la considerable subida de precio de la electricidad el pasado mes de enero. Me sorprende que en los meses más fríos la electricidad sea más cara. Como vimos en el documental de Salvados, uno de los temas principales, aparte de el tema de las petroleras era las eléctricas.

La noticia nos resume el acontecimiento que ocurrió dicho día, el 18/01/2017, y narra la notable subida de precio de la electricidad en el país español. Ya hacía varios días que la electricidad tenía un precio elevado pero no será hasta esta fecha que alcance prácticamente los 92 euros. También nos explicará las diferentes razones dadas por las grandes compañías respecto a la subida de precio en los días más fríos del año, que, castigaban España con una ola de frío polar. Una de sus excusas era que como no llovía no podían producir la electricidad más barata: La que se consigue con la fuerza del agua en las presas.  

NOM: María
FONT: El País
RESUM: Aquest article parla sobre el cost de la electricitat que darrerament ha augmentat el seu cost elevadament a causa de la baixada de temperatures (factors mediambientals)

NOM: Carla
FONT: El País
LINK: http://economia.elpais.com/economia/2017/01/18/actualidad/1484731651_624269.html
Resum: "La electricidad alcanzará su precio máximo en plena ola de frío" La noche del pasado 18 de Enero, cuando nuestro país estaba con las temperaturas más bajas rejistradas este año, el coste de la luz volvió a subir hasta 92 euros por megavatio hora debido a la subasta del Martes anterior. Debido a esto los recibos de la luz han augmentado considerablemente.

NOM: Blanca
FONT: El País
LINK: http://economia.elpais.com/economia/2017/01/23/actualidad/1485195730_150477.html

RESUM: Els factors que influeixen al preu de l'electicitat són bàsicament mediambientals, a part de l'hora i del dia. Per exemple la pluja o el vent.



dimarts, 24 de gener del 2017

Models d'inventari

Models d'inventari


Model determinista (1915) Harris crea el model de volum econòmic de comanda. Va ser desenvolupat per Wilson.

Supòsits:
  1. La demanda del producte és constant, uniforme i coneguda.
  2. El temps de lliurament és constant
  3. El preu de cada unitat és constant i independent (sense descompte)
  4. El cost de manteniment o emmagatzematge depèn del nivell mitjà d'inventari (S*)
  5. No estan permeses ruptures d'estocs
  6. El bé emmagatzemat és un producte individual que no té relació amb altres productes

Objectiu

Volem conèixer la mida de la comanda òptima (Q), afecta a la freqüència de comanda i al volum d'inventari.
El Q òptim serà aquell que tengui els costs més baixos.

Necessitam conèixer:
L = el termini de lliurament (normalment en dies). Recordar supòsit 2.
R = el nombre de unitats físiques que tenim en el moment de realitzar la comanda.

Cost d'emmagatzematge (Cg)

Qualsevol cost és igual Cost total = Cost unitari x unitats
Cost unitari per emmagatzemar el podrem obtenir dels costos interns de l'empresa.
Es denomina g.

L'estoc mitjà és igual a :
S* = Ss + Q/2

Segons això, tenim:
Cg = g S*

Cost de comanda (Ck)

Sigui D la demanda anual de unitats físiques del producte emmagatzemat. Si a cada comanda es sol·liciten Q.
A l'any realitzarem Nombre de comandes = D/Q

El cost de comanda és establert mitjançant negociació entre proveidors i clients.
Es denomina k.

El cost de demanda anual serà igual a:
Ck = nombre de comandes x cost d'aquestes comandes

Ck = k D/Q

Obtenció del Q òptim

Per calcular un Q òptim necessitam que els costos siguin mínims. Si els costs totals (Ct) és igual a Cg + Ck, tenim que la derivada té un mínim si la igualam a zero.
dCt/dQ = -k q/Q2 + g/2 = 0
Resolem l'equació i tenim que:
Q =

Exercici
Calcula el Q òptim per a un demanda anual de 1000 unitats i uns costs unitaris d'emmagatzematge de 2 €/unitat i un preu de comanda de 10 €. solució: Q opt = 100 u

Conseqüencies de conèixer el Q òptim?

1) Cada quants dies farem una comanda al cap de l'any?

Les comandes anuals les calculam dividim la demanda anual per la comanda òptima.
Si volem saber cada quants dies farem una comanda dividirem el nombre de dies de l'any pel D (unitats/any) /Q (unitats)
Per calcular el dies de l'any s'ha de fer mirant el dies hàbils d'un any. Un recurs molt útil per calcular torns de treball, necessitats de material i recursos humans.

2) calcular el nivell mitjà d'inventari, el costs totals i parcials

Fer servir les fórmules anteriors
S* = Ss + Q/2
Cg = g S*
Ck = k D/Q

Exercici
Calcula quantes comandes farem al cap de l'any (any comercial 350 dies), el costs d'emmagatzematge (Cg) i cost anual de comanda.

Quan farem la comanda?

El moment de fer la comanda vidrà determinat pel que tarda el repartidor a dur-nos el material i la demanda diària.
Si la demanda anual és D, la diària és D/360 dies o per nombre de dies hàbils.
R és el nombre d'unitats físiques que tenim en el moment de realitzar la comanda
R = L x D/360

Exercici
Calcula la D diaria i R (el nombre d'unitats físiques en el moment de fer la comanda) si el transportista tarda 3 dies en fer el lliurament.

Quin serà el nostre nivell de inventari en el moment de la comanda?

Però R és la part variable del nostre inventari, hem de sumar-li la fixa, que és l'estoc de seguretat.
Ss + R
Exercici
Si volem tenir 50 unitats de seguretat. Quantes unitats tindrà el nostre magatzem quan farem la nostra comanda?
Aquest model també serveix per fer anàlisi de sensibilitat a l'hora de negociar amb els proveïdors. O Veure com variarà segons la demanda.

També se'l pot flexibilitzar afegint demandes més probabilístiques.  

Els que teniu una cafeteria o restaurant haureu de fer un pla d'aprovisionament